És una obra de 130 x 130 cm realitzada amb terra de diferents llocs del
terme de Canet d’en Berenguer sobre fusta.
Una composició en quadrícula formada per 676 peces quadrades de 5 x 5
cm que evoquen els antics mosaics de taulells hidràulics tan
populars a primeries del segle XX i encara presents en algunes
cases dels nostres pobles.
La idea va sorgir el 2021 durant una conversa amb Cèsar Gargallo, aleshores regidor de cultura a l’Ajuntament de Canet, a partir de dos treballs anteriors:Terres de la Vall i Mosaic del País Valencià.
En un principi estava pensat per a ser col·locat a l’entrada del futur museu etnològic.
.jpg)
Primerament calia decidir de quins llocs agafar la terra. Vaig
pensar a fer-ho de cada una de les partides però quedava
curt perquè només en són sis i resultava cromàticament
monòton. Vaig resoldre emprar també terres d’altres llocs
significatius com ara la platja, el riu, alguns camins i
sendes...
Vaig començar un procés previ de recerca de mapes, per a tindre
molt clara la situació de cada zona i també la toponímia
corresponent.
.jpg)
.jpg)
El primer inconvenient en què em vaig topar era que, a
diferència dels casos anteriors, el color era massa
repetitiu. Hem de tindre en compte que no és el mateix les
terres d’una comarca o de tot un país que les d’un sol poble
amb un terme relativament menut i amb una situació quasi de
monocultiu com és el nostre. De seguida vaig veure que només
destacava per contrast l’arena de la mar (això estava bé
perquè expressava la contraposició entre els dos nuclis de
població). Calia d’alguna manera accentuar la diversitat
cromàtica i vaig decidir jugar amb un efecte que ja havia
experimentat altres vegades: l’efecte terra mullada-terra
seca per a provocar almenys un canvi de tonalitat. Així és
com ho vaig fer.
El segon ha sigut que al nostre poble queda poca terra.
Durant dècades, els canetencs hem ignorat (si no menyspreat)
el nostre patrimoni, tant l’urbanístic com el rural. Hem
desfet sense massa miraments el llegat històric,
mediambiental i paisatgístic. En començar a recórrer
pam a pam el terme podem constatar que hi ha poques zones
accessibles. És evident, que al llarg de les darreres
dècades, la construcció ha anat envaint l’espai que abans
era de cultiu. A més, actualment gran part dels horts estan
tancats i no s’hi pot accedir lliurement. Finalment, la
majoria de camins i sendes han sigut asfaltats i només es
pot recollir la terra dels marges… i el mateix ha passat amb
les séquies.
El plantejament, amb aquestes limitacions, m’ha portat a la
conclusió que el millor seria fer un retrat del Canet d’ara mateix, amb el que queda d’horta
i de mar. Un retrat que vol expressar el moment actual del
poble, remarcant els noms que encara conservem; una
toponímia preciosa que caldria mantenir com un tresor. No és
un retrat exhaustiu, no estan totes les zones, però tampoc
cal. Com ja he dit, les terres són similars i acabaria sent
massa repetitiu. En la selecció han comptat de manera
definitiva els records vitals de l’autor, els indrets de la
memòria personal.
El procediment de realització ha sigut el mateix que en les dues obres abans esmentades: recollir terra dels diferents llocs del terme, netejar-la, garbellar-la i utilitzar-la com a pigment que, mesclat amb el corresponent aglutinant, conforma la pintura.
No voldria deixar d’agrair l’ajuda que he rebut per part
d’amics i institucions del poble que, en diferents aspectes,
han col·laborat i assessorat per a fer possible el
Mosaic: Ximo Pons, Àngel Cruz, la Comunitat de
regants, Julio Ballester, el Gabinet de Normalització
Lingüística, Carme Antoni, Miquel Llusar, Francesc Sequeira
i Cèsar Gargallo.
Ací està, doncs, aquest Mosaic, que vol
representar la pell de Canet, perquè com diu Vicent Andrés
Estellés:
La terra té un color com un color de cos humà.
(Del poema Temps a/de Benimodo, I. Llibre segon.)
I voldria recordar amb orgull que aquest gran poeta va dedicar uns versos al nostre poble en la seua obra Mural del País Valencià.
Pasqual Gomes, Canet 2022
CANET D’EN BERENGUER
Passen, amb rams, els
vaixells per la mar.
Veles e vents, barques dels
pescadors
amb rams de llum penetrant
les fondàries,
aventurant les cançons i
les xarxes,
cantant, cantant amb braons
a la proa,
cantant la nit i celebrant
el dia,
cantant l’amor com la garba
fecunda!
L’aigua, la sal, la
venturosa escuma.
Vicent Andrés Estellés
MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ
Volum II. Es desperta la
terra. Pobles
El Camp de Morvedre
