Fa més de 25 anys que treballe emprant sorra mesclada amb pintura i
uns altres tants que ho faig amb composicions en quadrícula basades en
les rajoles dels sòls de les cases als pobles mediterranis. Així es
combinen en un mateix espai aspectes matèrics i geomètrics; dos sòls
de característiques oposades: un informe i inestable i l’altre formal
i estàtic. Fan referència no sols als llocs per on he caminat sinó
també a tot allò que he viscut. M’agradaria que eixa metàfora poguera
ser extensible al nostre poble, al nostre País i a la nostra
història.
Seguint la mateixa línia, l’any 2015, amb la col·laboració d’Adela
Asins vàrem participar en la segona edició del Biodivers al
poble de Carrícola. La nostra obra Terres de la Vall era un
mosaic de 900 peces de 5 x 5 cm fetes amb la terra dels 34 pobles de
la Vall d’Albaida. Aquest treball va ser el germen del
Mosaic que ara es presenta.
La idea era ampliar l’obra a tot el País Valencià i, després de
donar-li unes quantes voltes pensant com fer-ho, no vaig trobar
una millor guia que El Mural del País Valencià, obra cabdal del
magnífic poeta Vicent Andrés Estellés.
Des de casa, mirant la torre de Sant Bertomeu, he passat hores i
dies llegint els 3 volums del Mural, buscant i anotant
cada pàgina on anomena cada poble i assaborint els versos que
per a mi fan el retrat més precís i vitalista del nostre País.
Calia recórrer i trepitjar el territori aplegant terra de totes les
poblacions. Una vegada acabat el periple, es tractava de fer amb
cadascuna de les terres un taulell per a després formar un gran mosaic
que representara el País Valencià, i que mostrara el color de la seua
pell amb la suma de tots els colors de les terres dels seus
pobles.
Van començar els viatges, el sentit dels quals era haver estat
en cada localitat que esmenta Estellés i endur-me la terra. En arribar
als primers llocs, se’m plantejava un dubte: és aquesta terra d’ahí o
ha estat traslladada des d’un altre indret? És impossible saber-ho,
però vaig pensar que això no tenia cap importància perquè el que
comptava era haver-hi estat i haver-me emportat un grapat de matèria i
de records.
En general tractava d’arreplegar la terra a zones properes al nucli
de població i, en ocasions, de llocs significatius com ara: a
Castelló, la pujada a la Magdalena; a Oriola, darrere de la casa de
Miguel Hernández; a València, al llit del riu davant del Museu
S. Pius V; a Gandia, a la vora del palau dels Borja; a Morella, al
castell i a Alcoi, “allà on comença el Barranc del Cinc”...
En la majoria dels pobles agafava la terra dels camps o camins
llindants al poble: tarongerars, vinyes, garroferars, camps
d’oliveres, ametllers... i tota mena de marges; de vegades, en
algun parc públic i també a la vora o dintre del cementeri. Als pobles
de mar, sorra de la platja.
He comptat amb uns quants col·laboradors que m’han acompanyat en
alguns viatges i d’altres que m’han ajudat de distintes formes.
Aquestes eixides han propiciat també el retrobament amb amics que feia
temps que no veia.
Una vegada tota la collita de terres acabada, va començar el treball
a l’estudi.
L’organització del treball va ser complicada perquè calia ordenar-ho
tot per comarques i etiquetar cada recipient per tal de no confondre
les terres corresponents a cada poble. I n’eren un total de 355
mostres!
Primerament, calia netejar la terra, eliminar restes orgàniques,
garbellar-la i deixar-la com una sorra més o menys fina que poguera
fer la funció del pigment.
Seguidament, el pigment-terra es barrejava amb làtex i una mica
d’aigua i es pintava sobre una fusta de 20 x 20 cm. No s’hi ha emprat
cap altre color.
A l’inici del procés, tot era molt asèptic i procurava no mesclar ni
un granet de terra d’un poble amb el d’un altre però, de seguida, em
vaig convéncer que era més interessant que hi haguera una certa
contaminació i, vaig permetre als pots on feia les combinacions una
mínima barreja que donara un sentit de mescla i cohabitació,
expressant així la contínua relació entre els pobles que donen cohesió
al País.
Finalment, només em resta dir que he escrit els noms dels pobles tal
i com ho fa Estellés i que he volgut fer tot aquest treball des del
respecte i l’admiració absoluta que sent per l’obra i la figura
d’aquest poeta excepcional.
Pasqual Gomes, València febrer de 2021
.jpg)
.jpg)
.jpg)
