"(10)POÈTIQUES DEL FRAGMENT"
CASA ELIZALDE
Barcelona
12 de setembre de 2012
FOTOS
Fotos: F. Barrué i M. Rom
12 de setembre de 2012
9 de juny de 2012
11 de maig de 2012
"DIÀLEG ENTRE MATÈRIES"
EN COL.LABORACIÓ AMB EDUARD IBÁÑEZ
CENTRE MUNICIPAL D'EXPOSICIONS, ELX
Pça. de Sant Joan 6
De l'11 de maig al 30 de juliol de 2012
De l'11 de maig al 30 de juliol de 2012
TEXT CATÀLEG
Ut pictura, photographia..
Sempre m'han atret, de manera molt especial, els jocs interdisciplinaris, potenciats per la trobada –fortuïta o buscada- entre les arts. I és curiós que, inicialment, aquell interès tinguera molt de transgressor, donats els principis estètics imperants, a favor dels respectius purismes –tan summament moderns- que precisament postulaven la cerca sistemàtica de “l'especificitat fílmica”, de “l'especificitat pictòrica” o de “l'especificitat fotogràfica” –diguem-ne-, per cenyir-nos a certes variants disponibles. Encara que, no obstant això, prompte -amb l'arribada dels primers aires postmoderns-- es convertíra ja en habitual aquella secreta transgressió cercada abans, atès que, amb l'oportuna justificació de la teoria del camp expandit, es generalitzaren molt fàcilment les contaminacions, les aspiracions híbrides o les dissolucions de fronteres, incapaces ja de mantenir les puritats de l'especificitat, en cap dels dominis artístics.
Per això s’eclipsaren determinades autonomies estètiques, dependents, a ultrança, dels principis diferenciadors, i es fomentaren, per contra, els diàlegs propis de la interdisciplinarietat i del mestissatge, lluny ja de la puresa de sang exigida a cada domini artístic, a cada gènere, a cada estil, a cada tendència, en els darrers marges de la fugissera modernitat, que, davant de la nostra sorpresa, es replegava a ulls veients.
Per això s’eclipsaren determinades autonomies estètiques, dependents, a ultrança, dels principis diferenciadors, i es fomentaren, per contra, els diàlegs propis de la interdisciplinarietat i del mestissatge, lluny ja de la puresa de sang exigida a cada domini artístic, a cada gènere, a cada estil, a cada tendència, en els darrers marges de la fugissera modernitat, que, davant de la nostra sorpresa, es replegava a ulls veients.
2 de maig de 2012
"EL CABANYAL"
EN COL.LABORACIÓ AMB VICENT ESQUER
CA REVOLTA, VALÈNCIA
Carrer Santa Teresa 10
Del 2 al 19 de Maig de 2012
Del 2 al 19 de Maig de 2012
La present exposició és fruit de la nostra estima i preocupació pel barri del Cabanyal. Està formada per obres realitzades des de 2010 fins ara. Unes han estat treballades en conjunt i altres individualment. No hem fet cap planificació al respecte, han anat sorgint així al llarg d’aquestos dos anys. Algunes d’elles ja han sigut mostrades en anteriors exposicions.
La majoria de les composicions s’articulen a partir de quadrícules basades en les de les façanes tradicionals, que donen a l’arquitectura popular de la zona un aspecte únic. Quant als materials emprats (papers, arena, plàstics, rajoles,…) hem procurat que provinguen pràcticament tots del propi barri. No és casual que la major part siguen collages. Per una banda, aquesta és una tècnica que tots dos hem experimentat i utilitzat des de sempre. Per una altra, té un aspecte metafòric en el sentit de barri com a collage de persones, carrers, cases, materials, actituds…
Tampoc no és casual que tota l’exposició es conforme basant-se en conceptes com la fragmentació i el reciclatge. És la nostra manera de definir, des d’un punt de vista plàstic, el Cabanyal. És l’expressió d’un espai castigat, trencat i fragmentat i, malgrat això, encara viu, resistint i amb restes de bellesa més que suficients per a meréixer ser rehabilitat i sobreviure. Ben coneguda és la problemàtica de la zona i la degradació programada a la qual ha estat sotmesa al llarg dels anys per part dels poders polítics de la ciutat. Una política que inclou atacs i amenaces constants, impensable en qualsevol ciutat civilitzada.
Al mateix temps, és admirable la lluita d’una bona part dels veïns contra aquestes accions, en favor de la supervivència del barri com a espai de convivència i per la preservació del seu traçat i la seua personalitat pròpia. Volguérem que aquesta exposició, en centrar l’atenció sobre certs aspectes estètics del barri, fóra un gra de sorra per a contribuir a mantindre viva la lluita contra tanta especulació i tanta barbaritat.
Vicent Esquer i Pasqual Gomes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)