Aquesta
exposició és el resultat del treball realitzat en comú, dins d'un ambiciós
projecte de col·laboració iniciat en 2005, pels artistes Eduard Ibáñez i
Pasqual Gomes, amb l'objectiu d'establir un mestissatge entre fotografia i pintura
com a camp d'investigació plàstica, on convergeixen, en un constant diàleg, els
llenguatges i pressupostos conceptuals i estètics desenvolupats per separat per
tots dos artistes.
La Fotografia, com a manifestació artística, no ha estat mai aliena a la Pintura, ni viceversa; al
contrari, des de la invenció de la primera, la col·laboració i influència mútua
ha estat permanent. Així ho demostra la gran quantitat d'obres realitzades
fonamentalment en el període de les Avantguardes Històriques del segle passat,
on la íntima relació entre pintura i fotografia va afavorir un nou escenari
d'experimentació artística i va possibilitar la col·laboració entre artistes,
en un encreuament d'interessos estètics compartits.
A
la sèrie que ara es presenta a la Casa Elizalde, hi ha una aproximació a
l'informalisme matèric, proper a l'abstracció, sustentat per la rotunditat de
les formes pétries i rocoses. La part pictòrica en cadascuna de les obres no
actua com a mímesi d’allò fotogràfic, sinó que hi conviu, aportant nous
suggeriments formals mitjançant la complementarietat de textures en
arrossegaments, taques i recorreguts cromàtics.
Tot això
ha permès a E. Ibáñez i P. Gomes reflexionar al voltant de la cohabitació entre
pintura i fotografia, de les diferents maneres de representar la realitat,
representacions que sempre són residuals i que, com el seu mateix títol indica,
són “Correspondències” de la realitat primigènia de la qual parteixen. Per
tant, el treball realitzat en aquesta col·lecció d'obres, suposa el reconeixement
que aquestes representacions no són unívoques sinó múltiples i, sobretot, que
poden conviure en un mateix espai, el del quadre.