Agost del 2024, tren Euromed en un punt qualsevol de
l’infinit que hi ha entre València - Joaquim Sorolla i
Barcelona - Sants. Una amable, una trista, una petita pàtria. Instagram DM ponchomartinez: cent anys del naixement
del poeta. Ací em pariren i ací estic. A l’octubre, una petita exposició a Tinta Invisible:
gent del País Valencià i poemes
d’Estellés. No tinc nom. No tinc casa. No tinc anys. No tinc
pàtria. Tenim: Anna Roig, César Amiguet, Mar Arza, Marc Egea,
Marquet, Pasqual Gomes, Pilar Dolz, Xavi
Galbis. Fins i tot arriba la música del ball. He demanat a en David Caño fer una lectura de poemes
d’Estellés el dia de la inauguració. No sé ben bé perquè conte ací tot açò. Et ve de gust participar amb un breu text per a
la newsletter? Ja em diràs. No sé d’on vinc. No sé d’on vinc. Vaig: només sé que vaig, irremeiablement. I tant, Poncho! Compta amb mi! No podia faltar el vi damunt la
taula. De la paraula, al llibre, a la imatge, a la
matèria… Resta la Lluna, l’enigma. ¿L’enigma? ¿I el cor humà?
N’hi ha transplantats, com sabeu. Et portaré divendres els materials dels
artistes. Res no m’agrada tant com el pimentó torrat. Fotos de les peces, fitxes, poemes
escollits… Però ara és necessari que escriga certes coses,
certes coses que mai no ha de llegir ningú.
El 18 d’octubre a les 19 h a Tinta Invisible
No sabem on et pariren però ací volem que
estigues
Anna Llopis a partir de:
Poncho Martínez
Vicent Andrés Estellés | 
