10 d’abril de 2019

MEMÒRIA DE VIATGE
VIATGE A LA MEMÒRIA


INSTITUT FRANCES
Carrer Moro Zeid, 6 VALÈNCIA
Del 10 d'abril al 19 de juliol de 2019

ONE STUDIO

Carrer Teruel, 2 VALÈNCIA
Del 21 de maig al 19 de juliol de 2019



Exposicions comissariades per Marip Guiennot.

TEXT DEL CATALEG EDITAT PER L'INSTITUT FRANCES I ONE STUDIO

AMB LA COL·LABORACIÓ DE BODEGAS CHOZAS CARRASCAL I LA BBTECA

PASQUAL GOMES: ENTRE VIATGES, MIRADES POÈTIQUES, PAISATGES I REINTERPRETACIONS PICTÒRIQUES.

Ad augusta per angusta.
Dictum llatí.

Fa un bon grapat de dècades que segueixo, de manera intermitent, la singular producció pictòrica de Pasqual Gomes (Canet d'en Berenguer / València, 1956), autèntic investigador de materials, taxador emotiu de formes i renuent constructor d'imatges. En realitat, més d'una vegada he pensat, al fil de la minuciosa observació de les seves consolidades propostes, que els seus treballs –fruit de la reflexió, el contrast i la memòria-- bé podrien classificar-se, més ençà o més enllà de les seves específiques aportacions estètiques, com a genuïns assoliments antropològics i/o testimonials rastrejos etnològics.

No puc deixar de recordar, en tal sentit, els documents vitals i històrics que, més d'una vegada, m'ha fet rememorar, ell mateix, tant en el seu personalitzat taller com en els corresponents espais expositius, en enllaçar explicativament les seves pintures amb les arrels habitacionals, que constitueixen –pars pro toto-- el joc metonímic que connecta directament les claus constructives del seu llenguatge pictòric amb les realitats arquitectòniques populars –llocs de la memòria-- que tan bé coneix i investiga.

Pot la pintura esdevenir el mirall selectiu, que s'inspira marcadament en concrets testimoniatges fragmentaris de la història de l'arquitectura, ancorats en els seus registres populars, en les seves característiques més singulars, vinculades bàsicament al quefer domèstic quotidià, estabilitzats els uns i els altres en l'entorn existencial?

Serveixin d'exemple fonamental --en aquest cas específic de les pintures de Pasqual Gomes-- els detalls inoblidables que encarna i fa seus la reiterada presència dels terratzos hidràulics, propis de moltes de les nostres escenes lúdiques d'infància, amb els seus marcats emblemes entre figuratius i geomètrics, en la seva varietat de cromatismes, marques d'ús i diferents estats de conservació. Tals vestigis són petjades d'experiències viscudes, records embastats cada dia o documents d'intervencions plurals, més enllà de l'estricte respecte als orígens, als quals apunten les diferents activitats humanes allí desenvolupades.

Però hi ha més. També convé rememorar una altra de les claus explicatives dels seus projectes pictòrics, enllaçats decididament amb la forma, ubicació i trets definitoris de les finestres / contra finestres, pròpies d'una estesa i consolidada herència arquitectònica popular. Alguna cosa que descobrim en els nostres viatges, visites i recorreguts per la diversificada geografia de les nostres terres, marcades històricament, en la seva identitat, per les pautes i costums, que la vida mateixa ha anat desgranant per tot arreu, a casa nostra i també, per contagi i intercanvi, als països propis del nostre entorn. País, paisatge, paisanatge.

Identitats i personalitat, al costat de la recerca creativa, assumida com a joc determinant en el procés pictòric, vénen, des de fa temps, declinant artística i comunicativament en els seus treballs. Sòls de sorra, trepitjats, acariciats i conservats com a record viu de l'ahir, platges convertides en memòria, taulells encarnats, de manera creixent i reiterada, en el quadre, rajoles mantingudes com a refugis emotius, carregats de nostàlgia personal… i també --és clar i testimonial—contra finestres extrapolades, una vegada i una altra, per la mirada hermenèutica, que necessita rememorar puntualment les seves fustes i els seus esquinçaments, les franges descolorides i els pedaços sobrevinguts en la conservació de tals símbols. Portons, que preserven la intimitat de les vides, i espieres aleatòries, que busquen revelar els secrets de l'entorn, uneixen potser les seves funcions misteriosament, en aquest contrastat joc de recursos complementaris, alhora que contradictoris. 

Sens dubte, la història s'encarna, així, en múltiples detalls reals, que la pintura patrimonialment reabsorbeix, transforma o idealitza, segons els casos. Tal ha fet, doncs, en definir el seu personal llenguatge, en aquestes dècades que hem compartit, Pasqual Gomes. Sabent que, per a això, s'ha imposat a si mateix la disciplina exploradora de recórrer pobles i regions del nostre context valencià, així com també països immediats, com França, Portugal o el Magrib. La motxilla de la memòria fa olor sempre, doncs, a records i a pintura, encara que es resolgui sàviament --en aquesta actual conjuntura, que ens ocupa-- entre calculades geometries, compositions en quadrillage, dispars textures, seleccionades matèries i un ampli ventall d'intensos i calculats cromatismes, dialogant amb les seves bases sorrenques, assumides ja, amb normalitat, des de fa temps, en els seus quadres.

Descobrim així, en les seves creacions plàstiques, una reiterada apel•lació als secrets àmbits domèstics, mai, del tot, oblidats; és a dir un constant i plural retorn al poder metafòric i emotiu de la casa, amb tot el seu context circumdant, assumit, en globalitat, com a sèrie d'espais enllaçats, compartits i inoblidables. Domus / hortus / humus.

Per això s'emfatitza, esbiaixada o obertament, l'obligada rememoració pictòrica dels seus racons, parets i soldries, de les seves façanes, angulacions i entorns diversos… sempre oberts a l'exercici mnemònic de la reconstrucció personal i, si ve al cas, --potser, per extensió-- també d'una secreta hermenèutica col•lectiva, carregada de llunyanes ressonàncies simbòliques. La casa, per tant, com el perpetu refugi –compartit potser-- de tots els orígens i el lloc propici i segur –insistim-- per a qualsevol retorn. Domus / dominus.

D'aquesta manera, entre els diferents mapes pictòrics del seu quefer plàstic --com en el mític teler de Penélope-- descobrim, una vegada i una altra, en un continu tornar a començar, l'emergència de les petjades emblemàtiques que Pasqual Gomes porta amb ell, sovint en total silenci creatiu i a flor de memòria: taulells, rajoles, manisetes & finestrons. Petjades antropològiques, profundament quotidianes en el seu l'origen, forjades --en llurs perfils objectuals i en les seves ressonàncies simbòliques-- entre viatges reiterats, records sostinguts, mirades poètiques, solucions utilitàries, paisatges mai oblidats i temptadores reinterpretacions expressives… Tot un singular bagatge de registres visuals que, com en una perpètua obligació heretada de la història, s'esforça, sempre, per compartir amb els altres, introduint-los, d'alguna manera, en el context dels seus emblemàtics quadres.

Ad augusta per angusta, apuntàvem escaridament en el motto inicial, que obre aquestes reflexions, recuperant el vell dictum llatí que ens recorda que només amb esforç s'aconsegueix el triomf. Potser és aquesta l'autèntica clau justificativa de tota possible experiència estètica --unida a la seva pertinent acció interpretativa-- que convida, una vegada i una altra, a ser exercitada també, per part del subjecte receptor, amb la requerida intensitat i complexitat, enfront de les obres, que Pasqual Gomes va incorporant gradualment, pas a pas, amb el seu singular quefer pictòric, com una espècie d'irrenunciable obligació moral, al compartit patrimoni cultural de la nostra complexa època. Nulla aesthetica sine ethica.

València, primavera 2019.

Romà de la Calle.


         


Les obres reproduïdes en aquest catàleg tenen el seu origen en un viatge que vaig fer l’estiu  de 2018 a la costa del  Llenguadoc i el Rosselló. 

Aquesta zona té per a mi un especial significat per diversos motius: històrics, com la llengua, l'exili, l'emigració…i també professionals, ja que és allí on comença la fabricació artesanal dels paviments hidràulics a mitjan s. XIX.


Vaig recórrer, doncs, tota la costa des de Montpeller a Cotlliure, recollint sorra i papers i fent fotos.


A partir d’aquest material vaig elaborar dues sèries de quadres, una basada en finestres, contra finestres i altres elements de façanes, i una altra en sòls de rajola.


Pasqual Gomes



OBRES

Narbona 1
100 x 100 cms


Narbona 2
100 x 100 cms


Argelers 1
100 x 100 cms


Perpinyà 1
100 x 100 cms


Perpinyà 2
100 x 100 cms


Montpeller 1
100 x 100 cms


Mompeller 2
100 x 100 cms



Ribesaltes 1, 2, 3 i 4
50 x 50 cms


Ribesaltes 1 i 2
50 x 50 cms


Salses 1 i 2
50 x 50 cms


Seta 1 i 2
40 x 40 cms


Seta 3 i 4
40 x 40 cms


Perpinyà 1 - 15
40 x 40 cms


COLLAGES

Perpinyà 1 - 6
30 x 40 cms


Perpinyà 1 - 4
30 x 30 cms


Argelers 1 i 2
30 x 30 cms


Llenguadoc - Rosselló
Montatge mural a Onestudio  460x220 cms



Narbona 1
100 x 100 cms


Narbona 2
100 x 100 cms


Perpinyà 1
100 x 100 cms


Perpinyà 2
100 x 100 cms


Perpinyà 3
100 x 100 cms


Perpinyà 4
100 x 100 cms


Canet del Rosselló 1 i 2 
50 x 50 cms


Salses 1 i 2 
50 x 50 cms


COLLAGES

Montpeller 1 – 4 
50 x 50 cms


Montpeller 5 i 6 
50 x 50 cms


Montpeller 1 i 2 
40 x 40 cms


Montpeller 3
40 x 40 cms


Montpeller 1 – 4 
30 x 30 cms


Montpeller 5 – 8 
30 x 30 cms


Argelers 3 i 4 
30 x 30 cms


Narbona 1 i 3 
30 x 30 cms


Palavàs 1 i 2
30 x 30 cms


ENTREVISTA

    CV Ràdio