24 de març de 2011

"EN COL.LABORACIÓ. PASQUAL I COMPANYIA"
GALERIA DEL PALAU, VALÈNCIA
C/ Palau 10
Del 24 de març al 29 d'abril de 2011




Al llarg de tots aquestos anys que porte pintant, sempre ha estat per a mi indispensable, per tal d'aprendre i tirar endavant, el recer amb els amics i els companys de professió.  Aquest contacte, en ocasions, de manera intermitent i per diversos motius, ha quallat en obres conjuntes, treballades en mútua col·laboració.
Ara, si més no, la present exposició no és cap altra cosa que un compendi de totes aquestes obres que configuren un aspecte important de la meua producció i que reflecteixen la generositat dels qui han col·laborat per cedir-me el seu saber fer, el seu temps i, sobretot, per regalar-me la seua amistat.
Així mateix vull expressar la meua gratitud a Trini Hernández, de la Galeria del Palau, no tan sols per haver muntat l'exposició,  sinó també per haver fet seu aquest projecte.

Gràcies a tots.

Pasqual Gomes



OBRES

"400 textures" 1980. 145 x 145 cms.


En col.laboració amb Miquel Simó 


Aquesta va ser la primera col·laboració i probablement l'origen llunyà de totes les que han vingut després.
Durant els anys de l'antiga Escola de Belles Arts, Miquel i jo érem companys de classe. Treballàvem moltes coses en comú, apreníem junts (amb altres companys) i passàvem les vesprades a l'estudi de Miquel al carrer dels Corders, al mig del barri del Carme. Preníem consciència política i social, anàvem a les primeres manifestacions, col·laboràvem amb l'associació de veïns i realitzàvem murals contra el pla parcial, organitzàvem les primeres classes de valencià a l'Escola amb els cursos Carles Salvador…
En aquest context, Miquel va plantejar un treball d'estudi de textures i ens hi vàrem posar. Durant mesos, recollírem diferents materials per tot arreu (fins a 400) i els vàrem enganxar sobre petits quadrats o rectangles que, a la vegada, podien ser enganxats i desenganxats sobre uns taulers que repetien en gran format el quadrat o el rectangle de la unitat de textura. Així vam tindre dues obres que després ens vàrem sortejar. A mi em va tocar el quadrat.


"Entre ones" Díptic 2005. 120 x 120 cms x 2


"Entre ones 1" 2006. 100 x 100 cms.                         "Entre ones 2" 2006. 100 x 100 cms.


En col.laboració amb Eduard Ibáñez

La col·laboració amb Eduard va durar uns quants anys i a hores d’ara encara continua. És, doncs, la més productiva i nombrosa i algun dia, desitge que no siga llunyà, farem una exposició amb tota l'obra que hem anat elaborant en els últims 6 o 7 anys.
Tot va començar perquè jo volia incorporar la fotografia als meus quadres de sorra i vaig pensar de parlar amb algú que dominara el tema, sense saber molt bé quin grau de col·laboració podríem assolir. Podria haver estat simplement un assessorament tècnic o una ajuda ocasional.
Jo coneixia Eduard, encara que no massa, així és que no sabia com respondria a la proposta. Però quan li vaig comentar la idea (que era al principi una mica confusa) es va entusiasmar, la va fer seua i, entre tots dos, ràpidament la vàrem concretar. Ens posàrem d'acord, es posàrem en marxa i, he de dir que hem treballat i treballem, si bé de manera intermitent, molt a gust i amb una gran compenetració.
Vàrem començar partint de composicions en quadrícula, però, al llarg del temps, el treball ha anat canviant, de manera que hem fet quadres a partir de la composició de les fotos i, a mi, particularment, això m'ha fet desenvolupar una forma diferent de tractar la sorra: els arrossegaments per efecte de l'aigua (“les ressaques”, com m'agrada anomenar-ho),   quelcom que havia provat al començament de treballar amb la sorra però que havia deixat pel camí.


"El Cabanyal" Tríptic 2010. 180 x 60 cms. x 3.


En col.laboració amb Vicent Esquer 

Vicent és del Cabanyal i viu allà. Ell m'ha fet conéixer el barri, estimar-lo i sentir-me solidari amb la lluita dels veïns contra la destrucció, l'especulació i els interessos polítics. Amb ell he recorregut els carrers i he fotografiat les façanes de les cases que encara queden com a testimoni d'altres temps. El redescobriment de les quadrícules d'aquestes façanes em va obrir una font d'idees per a composicions i vaig començar una sèrie d'obres al respecte.
Entre aquestes obres se situa la que hem fet a mitges. En ella, la col·laboració de Vicent,  tot seguint la línia d'una de les seues múltiples formes de treball, va consistir en uns grans trossos de paper arrencats per ell de les tanques publicitàries del mateix barri del Cabanyal  i pintats al damunt per a convertir-los en una quadrícula. Aquests trossos han quedat incorporats a un tríptic en què la resta de les superfícies han estat resoltes per mi amb la tècnica que habitualment empre. El resultat és una composició en tríptic de formes rectangulars verticals que fan referència als panys de paret que queden normalment entre portes i finestres.


"Florència" Díptic 2010. 100 x 100 cms. x 2


En col.laboració amb Pilar Blat

Conec Pilar des de l'Escola i la Facultat de Belles Arts i amb Miquel Simó érem companys de classe. Ara treballem junts al Batxillerat d'Art de l'IES Ausiàs March de Manises, on ens veiem dia rere dia. Durant uns anys hem tingut intercanvis d'estudis amb l'Istituto d'Arte de Firenze i hem fet algunes visites a la ciutat, amb alumnes i sense. Junts hem redescobert i gaudit la bellesa de l'art del primer Renaixement.
Quan fa aproximadament  dos anys vàrem pensar a fer una col·laboració, vàrem decidir que havia de tindre relació amb la nostra admiració per aquella ciutat i per aquella pintura. La nostra obra conjunta ha acabat sent un mosaic on hem tractat de reflectir aquesta admiració. En ella hem combinat dos aspectes de les pintures de l'època: Pilar ha elaborat quadrets amb el tradicional “pa d'or” i detalls dels teixits resolts en vinil. Per la meua part, he fet els meus quadrets amb sorra simulant els colors dels elements arquitectònics de les primeres perspectives.


"L'espill" 2003-2011. 26 x 38 x 15 cms. i 40 x 40 cms.


En col.laboració amb Martí Rom

L'any 2008, Francesc Martí Rom i jo vàrem exposar a Évora (Portugal). Ell va posar, entre moltes altres, una escultura que representa un cap i l’anomenada “L'amic pintor”. Em va dir que estava dedicada a mi i inspirada en els meus quadres de quadrícules. En acabar l'exposició me la va regalar i em vaig sentir tan content que no vaig saber com agrair-li-ho. A més a més, m'agradava tant la part de darrere que vaig pensar: “açò és un quadre que havia d'haver fet jo!”
Passat el temps, amb la escultura a casa, sempre a la vista, em vaig decidir a pintar aquell quadre, i vaig pensar que devia ser divertit exposar-lo junt amb l’escultura de forma que aquesta quedara mirant-lo com qui es mira en un espill. Així ha quedat exposat i és la millor manera que he trobat per donar-li les gràcies.


"Mosaic del silenci" 2011. 70 x 70 cms.


En col.laboració amb Joan Carles Andrés
Collage inspirat en el llibre de J. Carles Andrés "El senyoriu del silenci", publicat per A.D.E. l'any 2000.

Joan Carles Andrés no és pintor, ni escultor, ni fotògraf..., és escriptor.
Al poc de conéixer-nos, em va regalar un petit (si atenem a la grossària) llibre seu que em va agradar moltíssim i que té com a títol “El senyoriu del silenci”. Val a dir també que està editat d’una forma molt acurada per A.D.E. l'any 2000.
És un llibre de viatge on descriu de manera personal i poètica una sèrie d'indrets i paisatges que conec i estime de manera especial: Els Ports, la Tinença de Benifassà, el Penyagolosa...
Des que el vaig llegir, vaig pensar que havia de fer alguna cosa a partir d'aquell text que sentia tan meu. Així va sorgir el “Mosaic del silenci”, on he tractat de reflectir la subtilitat i l'encís que em provoca la seua lectura.


"Collage 1" i "Collage 2" 2011. 60 x 50 cms. i 60 x 50 cms.


"Collage 3" i "Collage 4" 2011. 40 x 50 cms. i 40 x 50 cms.


En col.laboració amb Joan Paton

Amb el Joan hem participat en bastants exposicions col·lectives i sempre hem tingut una especial connexió professional i personal. Li vaig plantejar la possibilitat de fer una col·laboració i tot seguit va vindre de Tarragona a València carregat de papers, gravats, acetats, etc., producte d'una feina d'anys, que va posar al meu (i al seu) abast per a ser utilitzat en una obra conjunta. Amb tot aquell material i el que jo tenia per l'estudi, vàrem començar a fer combinacions i el resultat són uns collages realitzats  un bon dia, un dels dies que recorde com més divertits i fructífers de la meua activitat pictòrica.


"Ressaques i degotejos" 2011. 150 x 150 cms.


En col.laboració amb Pablo Noguera

Fa temps que Pablo i jo veníem pensant de fer algun treball conjunt. La veritat és que suposava un repte que, en principi, resultava complicat de resoldre, ja que les nostres respectives formes de treballar són molt diferents: ell desplega una gran energia degotejant pintura sobre el quadre i va construint sobre la marxa la imatge final, que s'apropa a l'expressionisme abstracte, mentre que jo normalment partisc d'un esbós i, amb molta cura, vaig construint unes molt controlades composicions geomètriques.
Hi ha un punt en comú: com he esmentat abans, en alguns del meus treballs, incorpore parts en les quals la sorra és arrossegada per corrents d'aigua. A partir d'aquest punt, hem elaborat una quadrícula formada per petits quadres que, units, formen un tot i que estan fets en comú, al mateix temps, en un exercici únic i irrepetible d'acció pictòrica simultània, fent “ressaques i degotejos”.

"En diàleg" 2011. 92 x 92 cms.


En col.laboració amb Teresa Herrera

Amb Teresa estàvem condemnats a entendre'ns. Ella treballa amb sorra i fa quadrícules. 
Dit així, sembla que fem obres molt similars, però no. Tant el plantejament inicial com el resultat final són ben diferents. Ella utilitza sorra de diverses parts del món i juga amb les pròpies textures i els propis colors naturals i jo sempre utitlitze la mateixa sorra però li incorpore colors acrílics i evidencie la textura de la pinzellada.
De tota manera, la coincidència (encara que siga conceptual) del material i la geometria, ens abocava a una col·laboració conjunta. El resultat va sorgir fàcilment i l'hem titulat “En diàleg”, perquè aquesta és la nostra pretensió: dialogar amb les nostres maneres de treballar la sorra, tot combinant quadrats de sorra sobre fusta fets per ambdós separadament i units en un mateix espai pictòric.


"Collage 1" i "Collage 2" 2011. 50 x 65 cms. i 50 x 65 cms.


"Collage 3" i "Collage 4" 2011. 50 x 50 cms. i 50 x 50 cms.


En col.laboració amb Paqui Revert

Des de 3 o 4 anys ençà he tornat a fer collage, quelcom que tenia quasi oblidat i que, ara per ara, treballe amb molt de gust per la immediatesa que comporta i perquè em permet reciclar molts papers que tenen una bellesa pròpia i donar-los una segona vida.
Conec bé i admire l'obra de Paqui Revert i, puc dir que ha estat un privilegi i un luxe poder utilitzar els seus papers (gravats, monotips, originals) i incorporar-los als meus collages amb total llibertat.
Només li vaig plantejar la possibilitat de col·laborar en aquest projecte, va vindre a casa carregada d'un material meravellós i de tot el seu entusiasme. Amb aquests ingredients és fàcil cuinar! 


"Enrajolat 1" Díptic 2011. 50 x 50 cms. x 2


"Enrajolat 2" Díptic 2011. 50 x 50 cms. x 2.


En col.laboració amb Carmen Sánchez 

Com que les meues composicions en quadrícula sempre tenen els seu origen en la decoració tradicional popular de terres o façanes, semblava evident la relació amb la ceràmica. Parlant amb Carmen Sánchez, de seguida vàrem imaginar algun treball combinat. Ella va pintar dos quadres emprant materials ceràmics (alúmina, caolí amb aiguaplast i làtex) i inspirats en les meues composicions en quadrícula i jo els vaig fer una rèplica en negatiu (blanc i negre) amb la meua tècnica d'acrílics amb sorra. Així han  resultat dos díptics on dialoguen les dues tècniques i s'hi avenen d'allò més bé.
Si no passa res, ací no acabarà la cosa, perquè tots dos ens hem quedat amb ganes de continuar i hi ha un projecte futur que ja està en marxa.


"Complementaris" Díptic 2011. 92 x 65 cms. x 2.


"Ressaca" 2011


En col.laboració amb Fernando Barrué

Vaig conéixer la seua obra abans que a ell i sempre he admirat la seua pintura.
Amb el tracte personal, vaig saber que també treballava l'audiovisual, i, quan vaig veure algun dels seus vídeos, li vaig demanar que m'ajudara en un projecte que feia anys que tenia pensat i no sabia com resoldre: fer un quadre dels meus però en moviment, és a dir, una quadrícula on cada quadrat de sorra es moguera en diferents direccions arrossegat per l'aigua de vora mar. Així va quallar l'obra “Ressaca”.
Però m'agrada tant com pinta, que no em resistia a fer alguna cosa amb ell en aquest terreny, i així, la nostra segona col·laboració ha estat “Complementaris”, un díptic format per un quadre de cadascun de nosaltres on cofrontem colors i tons oposats.


"Finestral" 2011. 100 x 100 cms.


En col.laboració amb Lola Mas 

Els quadres de paisatges de Lola Mas (així com abans els d'animals o altres) sempre combinen diferents formes de pintar i, per tant, diferents visions i versions d'una mateixa imatge en un únic espai pictòric.  A partir d'ací, la idea va ser combinar les nostres dues maneres de fer. Ella va resoldre un paisatge de cel i jo vaig incorporar una quadrícula de sorra. Aquestes quadrícules, que normalment suggereixen enrajolats, en aquest cas, curiosament, s'han convertit en un gran finestral. Una de les tantes agradables sorpreses que s'han produït “en col·laboració”...


Fotos: Mateo Gamón



EXPOSICIÓ GALERIA DEL PALAU



Vídeo de Pilar Blat