"EN COL.LABORACIÓ. PASQUAL I COMPANYIA"
GALERIA DEL PALAU
C/ Palau 10. València
Del 24 de març al 29 d'abril de 2011
C/ Palau 10. València
Del 24 de març al 29 d'abril de 2011
Al llarg de tots aquestos anys que porte pintant, sempre ha estat per a
mi indispensable, per tal d'aprendre i tirar endavant, el recer amb els
amics i els companys de professió. Aquest contacte, en ocasions, de
manera intermitent i per diversos motius, ha quallat en obres conjuntes,
treballades en mútua col·laboració.
Ara, si més no, la present exposició no és cap altra cosa que un compendi
de totes aquestes obres que configuren un aspecte important de la meua
producció i que reflecteixen la generositat dels qui han col·laborat per
cedir-me el seu saber fer, el seu temps i, sobretot, per regalar-me la
seua amistat.
Així mateix vull expressar la meua gratitud a Trini Hernández, de la
Galeria del Palau, no tan sols per haver muntat l'exposició, sinó
també per haver fet seu aquest projecte.
Gràcies a tots.
OBRES
En col.laboració amb Miquel Simó
Aquesta va ser la primera col·laboració i probablement l'origen llunyà de
totes les que han vingut després.
Durant els anys de l'antiga Escola de Belles Arts, Miquel i jo érem
companys de classe. Treballàvem moltes coses en comú, apreníem junts (amb
altres companys) i passàvem les vesprades a l'estudi de Miquel al carrer
dels Corders, al mig del barri del Carme. Preníem consciència política i
social, anàvem a les primeres manifestacions, col·laboràvem amb
l'associació de veïns i realitzàvem murals contra el pla parcial,
organitzàvem les primeres classes de valencià a l'Escola amb els cursos
Carles Salvador…
En aquest context, Miquel va plantejar un treball d'estudi de textures i
ens hi vàrem posar. Durant mesos, recollírem diferents materials per tot
arreu (fins a 400) i els vàrem enganxar sobre petits quadrats o rectangles
que, a la vegada, podien ser enganxats i desenganxats sobre uns taulers
que repetien en gran format el quadrat o el rectangle de la unitat de
textura. Així vam tindre dues obres que després ens vàrem sortejar. A mi
em va tocar el quadrat.
"Entre ones 1" 2006. 100 x 100 cms.
"Entre ones 2" 2006. 100 x 100 cms.
En col.laboració amb Eduard Ibáñez
La col·laboració amb Eduard va durar uns quants anys i a hores d’ara
encara continua. És, doncs, la més productiva i nombrosa i algun dia,
desitge que no siga llunyà, farem una exposició amb tota l'obra que hem
anat elaborant en els últims 6 o 7 anys.
Tot va començar perquè jo volia incorporar la fotografia als meus quadres de sorra i vaig pensar de parlar amb algú que dominara el tema, sense saber molt bé quin grau de col·laboració podríem assolir. Podria haver estat simplement un assessorament tècnic o una ajuda ocasional.
Tot va començar perquè jo volia incorporar la fotografia als meus quadres de sorra i vaig pensar de parlar amb algú que dominara el tema, sense saber molt bé quin grau de col·laboració podríem assolir. Podria haver estat simplement un assessorament tècnic o una ajuda ocasional.
Jo coneixia Eduard, encara que no massa, així és que no sabia com
respondria a la proposta. Però quan li vaig comentar la idea (que era al
principi una mica confusa) es va entusiasmar, la va fer seua i, entre tots
dos, ràpidament la vàrem concretar. Ens posàrem d'acord, es posàrem en
marxa i, he de dir que hem treballat i treballem, si bé de manera
intermitent, molt a gust i amb una gran compenetració.
Vàrem començar partint de composicions en quadrícula, però, al llarg del
temps, el treball ha anat canviant, de manera que hem fet quadres a partir
de la composició de les fotos i, a mi, particularment, això m'ha fet
desenvolupar una forma diferent de tractar la sorra: els arrossegaments
per efecte de l'aigua (“les ressaques”, com m'agrada
anomenar-ho), quelcom que havia provat al començament de
treballar amb la sorra però que havia deixat pel camí.
"El Cabanyal" Tríptic 2010. 180 x 60 cms. x 3.
En col.laboració amb Vicent Esquer
Vicent és del Cabanyal i viu allà. Ell m'ha fet conéixer el barri,
estimar-lo i sentir-me solidari amb la lluita dels veïns contra la
destrucció, l'especulació i els interessos polítics. Amb ell he
recorregut els carrers i he fotografiat les façanes de les cases que
encara queden com a testimoni d'altres temps. El redescobriment de les
quadrícules d'aquestes façanes em va obrir una font d'idees per a
composicions i vaig començar una sèrie d'obres al respecte.
Entre aquestes obres se situa la que hem fet a mitges. En ella, la
col·laboració de Vicent, tot seguint la línia d'una de les seues
múltiples formes de treball, va consistir en uns grans trossos de
paper arrencats per ell de les tanques publicitàries del mateix barri
del Cabanyal i pintats al damunt per a convertir-los en una
quadrícula. Aquests trossos han quedat incorporats a un tríptic en què
la resta de les superfícies han estat resoltes per mi amb la tècnica
que habitualment empre. El resultat és una composició en tríptic de
formes rectangulars verticals que fan referència als panys de paret
que queden normalment entre portes i finestres.
"Florència" Díptic 2010. 100 x 100 cms. x 2
En col.laboració amb Pilar Blat
Conec Pilar des de l'Escola i la Facultat de Belles Arts i amb
Miquel Simó érem companys de classe. Ara treballem junts al
Batxillerat d'Art de l'IES Ausiàs March de Manises, on ens veiem
dia rere dia. Durant uns anys hem tingut intercanvis d'estudis
amb l'Istituto d'Arte de Firenze i hem
fet algunes visites a la ciutat, amb alumnes i sense. Junts hem
redescobert i gaudit la bellesa de l'art del primer
Renaixement.
Quan fa aproximadament dos anys vàrem pensar a fer una
col·laboració, vàrem decidir que havia de tindre relació amb la
nostra admiració per aquella ciutat i per aquella pintura. La
nostra obra conjunta ha acabat sent un mosaic on hem tractat de
reflectir aquesta admiració. En ella hem combinat dos aspectes de
les pintures de l'època: Pilar ha elaborat quadrets amb el
tradicional “pa d'or” i detalls dels teixits resolts en vinil. Per
la meua part, he fet els meus quadrets amb sorra simulant els
colors dels elements arquitectònics de les primeres
perspectives.
"L'espill" 2003-2011. 26 x 38 x 15 cms. i 40 x 40 cms.
En col.laboració amb Martí Rom
L'any 2008, Francesc Martí Rom i jo vàrem exposar
a Évora (Portugal). Ell va posar, entre
moltes altres, una escultura que representa un cap i
l’anomenada “L'amic pintor”. Em va dir que estava
dedicada a mi i inspirada en els meus quadres de
quadrícules. En acabar l'exposició me la va regalar i em
vaig sentir tan content que no vaig saber com
agrair-li-ho. A més a més, m'agradava tant la part de
darrere que vaig pensar: “açò és un quadre que havia
d'haver fet jo!”
Passat el temps, amb la escultura a casa, sempre a la
vista, em vaig decidir a pintar aquell quadre, i vaig pensar
que devia ser divertit exposar-lo junt amb l’escultura de
forma que aquesta quedara mirant-lo com qui es mira en un
espill. Així ha quedat exposat i és la millor manera que he
trobat per donar-li les gràcies.
"Mosaic del silenci" 2011. 70 x 70 cms.
En col.laboració amb Joan Carles Andrés
Collage inspirat en el llibre de J. Carles Andrés "El
senyoriu del silenci", publicat per A.D.E. l'any
2000.
Joan Carles Andrés no és pintor, ni escultor, ni fotògraf...,
és escriptor.
Al poc de conéixer-nos, em va regalar un petit (si atenem a la
grossària) llibre seu que em va agradar moltíssim i que té com a
títol “El senyoriu del silenci”. Val a dir també que està editat
d’una forma molt acurada per A.D.E. l'any 2000.
És un llibre de viatge on descriu de manera personal i poètica
una sèrie d'indrets i paisatges que conec i estime de manera
especial: Els Ports, la Tinença de Benifassà, el
Penyagolosa...
Des que el vaig llegir, vaig pensar que havia de fer alguna
cosa a partir d'aquell text que sentia tan meu. Així va sorgir
el “Mosaic del silenci”, on he tractat de reflectir la
subtilitat i l'encís que em provoca la seua lectura.
"Collage 1" i "Collage 2" 2011. 60 x 50 cms. i 60 x 50 cms.
Amb el Joan hem participat en bastants exposicions col·lectives i sempre hem tingut una especial connexió professional i personal. Li vaig plantejar la possibilitat de fer una col·laboració i tot seguit va vindre de Tarragona a València carregat de papers, gravats, acetats, etc., producte d'una feina d'anys, que va posar al meu (i al seu) abast per a ser utilitzat en una obra conjunta. Amb tot aquell material i el que jo tenia per l'estudi, vàrem començar a fer combinacions i el resultat són uns collages realitzats un bon dia, un dels dies que recorde com més divertits i fructífers de la meua activitat pictòrica.
"Collage 3" i "Collage 4" 2011. 40 x 50 cms. i 40 x 50 cms.
En col.laboració amb Joan Paton
Amb el Joan hem participat en bastants exposicions col·lectives i sempre hem tingut una especial connexió professional i personal. Li vaig plantejar la possibilitat de fer una col·laboració i tot seguit va vindre de Tarragona a València carregat de papers, gravats, acetats, etc., producte d'una feina d'anys, que va posar al meu (i al seu) abast per a ser utilitzat en una obra conjunta. Amb tot aquell material i el que jo tenia per l'estudi, vàrem començar a fer combinacions i el resultat són uns collages realitzats un bon dia, un dels dies que recorde com més divertits i fructífers de la meua activitat pictòrica.
"Ressaques i degotejos" 2011. 150 x 150 cms.
En col.laboració amb Pablo Noguera
Fa temps que Pablo i jo veníem pensant de fer algun
treball conjunt. La veritat és que suposava un repte
que, en principi, resultava complicat de resoldre, ja
que les nostres respectives formes de treballar són
molt diferents: ell desplega una gran energia
degotejant pintura sobre el quadre i va construint
sobre la marxa la imatge final, que s'apropa a
l'expressionisme abstracte, mentre que jo normalment
partisc d'un esbós i, amb molta cura, vaig construint
unes molt controlades composicions geomètriques.
Hi ha un punt en comú: com he esmentat
abans, en alguns del meus treballs, incorpore
parts en les quals la sorra és arrossegada per
corrents d'aigua. A partir d'aquest punt, hem elaborat
una quadrícula formada per petits quadres que, units,
formen un tot i que estan fets en comú, al mateix
temps, en un exercici únic i irrepetible d'acció
pictòrica simultània, fent “ressaques i
degotejos”.
"En diàleg" 2011. 92 x 92 cms.
En col.laboració amb Teresa Herrera
Amb Teresa estàvem condemnats a entendre'ns. Ella treballa amb
sorra i fa quadrícules.
Dit així, sembla que fem obres molt similars, però no. Tant el plantejament inicial com el resultat final són ben diferents. Ella utilitza sorra de diverses parts del món i juga amb les pròpies textures i els propis colors naturals i jo sempre utitlitze la mateixa sorra però li incorpore colors acrílics i evidencie la textura de la pinzellada.
Dit així, sembla que fem obres molt similars, però no. Tant el plantejament inicial com el resultat final són ben diferents. Ella utilitza sorra de diverses parts del món i juga amb les pròpies textures i els propis colors naturals i jo sempre utitlitze la mateixa sorra però li incorpore colors acrílics i evidencie la textura de la pinzellada.
De tota manera, la coincidència (encara que siga conceptual) del
material i la geometria, ens abocava a una col·laboració conjunta.
El resultat va sorgir fàcilment i l'hem titulat “En diàleg”, perquè
aquesta és la nostra pretensió: dialogar amb les nostres maneres de
treballar la sorra, tot combinant quadrats de sorra sobre fusta fets
per ambdós separadament i units en un mateix espai pictòric.
"Collage 1" i "Collage 2" 2011. 50 x 65 cms. i 50 x 65 cms.
"Collage 3" i "Collage 4" 2011. 50 x 50 cms. i 50 x 50 cms.
En col.laboració amb Paqui Revert
Des de 3 o 4 anys ençà he tornat a fer collage, quelcom que
tenia quasi oblidat i que, ara per ara, treballe amb molt de
gust per la immediatesa que comporta i perquè em permet reciclar
molts papers que tenen una bellesa pròpia i donar-los una segona
vida.
Conec bé i admire l'obra de Paqui Revert i, puc dir que ha estat
un privilegi i un luxe poder utilitzar els seus papers (gravats,
monotips, originals) i incorporar-los als meus collages amb total
llibertat.
Només li vaig plantejar la possibilitat de col·laborar en aquest
projecte, va vindre a casa carregada d'un material meravellós i de
tot el seu entusiasme. Amb aquests ingredients és fàcil
cuinar!
"Enrajolat 1" Díptic 2011. 50 x 50 cms. x 2
"Enrajolat 2" Díptic 2011. 50 x 50 cms. x 2.
En col.laboració amb Carmen Sánchez
Com que les meues composicions en quadrícula sempre tenen
els seu origen en la decoració tradicional popular de terres
o façanes, semblava evident la relació amb la ceràmica.
Parlant amb Carmen Sánchez, de seguida vàrem imaginar algun
treball combinat. Ella va pintar dos quadres emprant
materials ceràmics (alúmina, caolí amb aiguaplast i làtex) i
inspirats en les meues composicions en quadrícula i jo els
vaig fer una rèplica en negatiu (blanc i negre) amb la meua
tècnica d'acrílics amb sorra. Així han resultat dos
díptics on dialoguen les dues tècniques i s'hi avenen d'allò
més bé.
Si no passa res, ací no acabarà la cosa, perquè tots dos
ens hem quedat amb ganes de continuar i hi ha un projecte
futur que ja està en marxa.
"Complementaris" Díptic 2011. 92 x 65 cms. x 2.
"Ressaca" 2011
En col.laboració amb Fernando Barrué
Vaig conéixer la seua obra abans que a ell i sempre he
admirat la seua pintura.
Amb el tracte personal, vaig saber que també treballava
l'audiovisual, i, quan vaig veure algun dels seus
vídeos, li vaig demanar que m'ajudara en un projecte que
feia anys que tenia pensat i no sabia com resoldre: fer
un quadre dels meus però en moviment, és a dir, una
quadrícula on cada quadrat de sorra es moguera en
diferents direccions arrossegat per l'aigua de vora mar.
Així va quallar l'obra “Ressaca”.
Però m'agrada tant com pinta, que no em resistia a fer
alguna cosa amb ell en aquest terreny, i així, la nostra
segona col·laboració ha estat “Complementaris”, un
díptic format per un quadre de cadascun de nosaltres on
cofrontem colors i tons oposats.
"Finestral" 2011. 100 x 100 cms.
En col.laboració amb Lola Mas
Els quadres de paisatges de Lola Mas (així com abans els
d'animals o altres) sempre combinen diferents formes de pintar
i, per tant, diferents visions i versions d'una mateixa imatge
en un únic espai pictòric. A partir d'ací, la idea va
ser combinar les nostres dues maneres de fer. Ella va resoldre
un paisatge de cel i jo vaig incorporar una quadrícula de
sorra. Aquestes quadrícules, que normalment suggereixen
enrajolats, en aquest cas, curiosament, s'han convertit en un
gran finestral. Una de les tantes agradables sorpreses que
s'han produït “en col·laboració”...
Fotos: Mateo Gamón
EXPOSICIÓ GALERIA DEL PALAU
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Vídeo de Pilar Blat